Aspectes tècnics sobre el tractament de l’aigua

QUALITAT DE L’AIGUA

L’equilibri de l’aigua és molt important, ja que assegura que el seu contingut de minerals sigui l’adequat para:

1. Protegir la superfície de la piscina (si l’aigua no està equilibrada pot resultar corrosiva, i provocar danys en la superfície. En les piscines Planet Sand Pools aquest factor revesteix una gran importància, ja que el revestiment és estructural).

2. Protegir tots els accessoris i els equips en contacte amb l’aigua.

3. Assegurar que l’aigua resulti agradable i segura, des del punt de vista sanitari, per als banyistes. Per tenir sota control tant els bacteris dins de l’aigua com l’acumulació de productes químics que poden afectar a l’aigua, tornant-la perillosa per a la salut dels banyistes.

4. Assegurar-se que el producte esterilitzant funciona correctament.

EL TRACTAMENT FÍSIC

El tractament físic fa referència al moviment de l’aigua dins de la piscina i a través del filtre. Resulta d’importància fonamental per garantir la ràpida eliminació de les substàncies contaminants i per assegurar un aigua neta i transparent.

1. La circulació circulació de l’aigua ha d’assegurar una correcta distribució dels productes de tractament de l’aigua, eliminar els “punts morts”, i mantenir una temperatura constant en tota la piscina.

2. El filtrat ha d’eliminar les substàncies contaminants introduïdes en la piscina pels banyistes. El filtre ha d’estar dimensionament correctament en funció del volum d’aigua i del nombre de banyistes; així mateix, ha de ser objecte d’un correcte manteniment. Existeixen diversos tipus de filtres – de sorra o de cristalls, de diatomeas o de cartutx; cadascun requereix un manteniment diferent, sent els resultats obtinguts també diferents. El manteniment hauria d’incloure la neteja i la desinfecció dels filtres.

3. La floculació consisteix a aglomerar les partícules de substàncies *coloidales, sovint nius de bacteris, perquè puguin ser retingudes pel filtre.

El Tractament Químic

El tractament químic de l’aigua s’inicia amb l’anàlisi de l’aigua. Tant l’instruments com els operaris han de garantir resultats precisos i reproduïbles. Resulta de gran importància l’interpretar correctament el significat dels valors obtinguts mitjançant els diferents mètodes d’anàlisis. Les anàlisis donen lloc a tractament sol si es comprenen les dades obtingudes. L’objectiu comú és el de realitzar un eficaç tractament físic i químic de l’aigua de la piscina. La situació dins de la piscina canvia contínuament, per tant, per mantenir la qualitat de l’aigua és necessari un control sistemàtic dels valors de les característiques de l’aigua i una contínua compensació dels mateixos.
Gràcies al Dr. Langelier ha estat possible simplificar la complexa problemàtica relativa a les variacions físiques de l’aigua de piscina. *Langelier va arribar a la conclusió que per obtenir l’equilibri correcte de l’aigua és necessari un equilibri correcte dels següents factors químics: Alcalinitat, Duresa del Calci, *pH, temperatura i *TDS

Un altre instrument que pot resultar útil és el Diagrama de Taylor (annex) que considera solament els tres primers factors.
Nota: Les quantitats de productes químics indicades a continuació s’ofereixen a manera indicativa.
Resulta essencial seguir les instruccions indicades en l’envàs del producte, ja que poden variar d’una marca a una altra.
(Algunes d’aquestes operacions preveuen l’ús de productes perillosos; es recomana la seva utilització per personal especialitzat).

1. Alcalinitat – (TAC) Es tracta d’un valor que indica el contingut de diverses substàncies químiques en l’aigua que ajuden a gestionar i a controlar les variacions del pH.
Els valors d’alcalinitat recomanats per a una Piscina són de 80 a 150ppm.

2. La Duresa Total de l’aigua (TH) Es tracta d’un valor que indica la quantitat de Calci i de Magnesi dissolts en l’aigua. És important tenir en compte aquest valor amb la finalitat de protegir les superfícies.

3. La Duresa del Calci en l’aigua (CH) La Duresa del Calci és el valor que indica la quantitat de calci dissolt en l’aigua. Aquest és el valor que ha de ser respectat per les piscines. .
Els valors de Duresa del Calci en l’aigua (no duresa total) recomanats per a una Piscina són: 160-300 ppm

4. pH – quantitat d’hidrogen en l’aigua. El pH és molt important per al benestar dels banyistes i per optimitzar l’acció del producte sanitari.
Els valors de pH recomanats per a una Piscina són 7,2-7,6

5. Temperatura – indica la temperatura de l’aigua. Freqüentment la temperatura de l’aigua no pot regular-se, però ha de tenir-se en compte per a la fórmula de Langelier (per a l’equilibri de l’aigua), ja que constitueix un factor que contribueix a l’èxit dels tractaments. Com més calent està l’aigua, major esterilització es requereix.

6. Total Sòlids Dissolts (TDS) Es tracta de la quantitat de sals dissoltes en l’aigua. És important per controlar si el nivell dels productes químics arriba a nivells perillosos. Per a les piscines no tractades amb sal el TDS màxim és de 2000 ppm. Per a piscines amb tractament MagnaPool, el TDS representa el contingut de minerals de l’aigua i és molt important mantenir-ho entre 3000 ppm i 4000 ppm.
Seqüència de regulació: S’aconsella deixar passar almenys 2 hores entre una regulació i l’altra.
– regular el TA.
– regular la duresa del calci (CH).
– regular el pH.
Comprovar novament tots els valors i realitzar petites modificacions si resultés necessari. Ni la temperatura ni el *TDS poden ser regulats; són els factors menys importants en l’equilibri de l’aigua.

ALTRES PARÀMETRES QUÍMICS QUE HAN DE TENIR-SE BAIX CONTROL SÓN:

1. Esterilització: Serveix per matar bacteris i mantenir l’aigua amb un nivell d’higiene adequat per als banyistes. La funció del esterilitzant és la de matar en el menor temps possible tots els microorganismes (bacteris) presents en la piscina.
Objectiu? Destruir els bacteris amb prou feines entren en l’aigua, en un termini de 30 segons. Per aconseguir-ho el producte sanitari hauria d’estar present en l’aigua en una quantitat residual (El valor que mesura la quantitat de *esterilizante és el clor lliure o disponible).. Per als valors recomanats s’aconsella consultar les Normes UNI 10637.
En les piscines amb tractament MagnaPool el valor recomanat de clor lliure és de 0,5 a 1,5 ppm.. Manca d’importància que forma s’introdueixi en l’aigua: l’element actiu que mata els bacteris és l’àcid *Hipocloroso (HOCL).
La concentració d’aquest element depèn tant de la quantitat de clor afegit com del *pH.
• Si el pH és massa alt, la major part del clor present es troba en forma d’Ió Hipocloros (OCL-) que té solament un 1/50 del poder destructor de l’Àcid Hipocloros.
• Si el pH és massa baix, l’Àcid *Hipocloroso es torna massa actiu i s’evapora ràpidament de l’aigua.
Un pH de 7,4 és considerat “ideal”, ja que representa el millor compromís entre una quantitat suficient d’Àcid *Hipocloroso i un contingut massa corrosiu que podria perjudicar als banyistes, al revestiment i als equips. L’Àcid Hipocloros més l’Ió Hipocloros formen el Clor Lliure o Disponible.

2. El clor combinat (Cloroamines i altres compostos): L’àcid hipocloros és un potent oxidant: reacciona per tant amb totes les substàncies orgàniques que troba en l’aigua i, particularment, amb la urea. Això provoca diverses reaccions químiques, de les quals la més problemàtica és la formació de Cloroamines, especialment les Tricloroamines. La seva presència resulta irritant i perillosa, i han d’eliminar-se de la piscina. Mantenint sota el valor de clor disponible aquests compostos no es formen.

3. Àcid Isocianúric: L’estabilitzador (en forma d’àcid cianúric) pot afegir-se separadament a l’aigua tractada per perllongar la vida del clor no estabilitzat (com l’Hipoclorit de Calci i el clor natural produït pel sistema Magna *Pool) en la piscina, protegint-ho dels efectes dels rajos UV.
El valor màxim d’Àcid Isocianúric és de 75 ppm.

4. Metalls: El problema dels metalls és la seva capacitat de deixar taques sobre qualsevol superfície amb la qual entrin en contacte. En la piscina això pot afectar a la superfície, els accessoris, els *skimmer, els jocs, i, sobretot i més important, als banyistes. Els metalls deixen taques sobre la superfície de les piscines quan precipiten a causa de factors presents en l’aigua o per la seva reacció amb la mateixa. Aquests productes poden incloure oxidants, com a productes a força de clor o brom, així com productes que augmenten el pH o l’Alcalinitat, com a hidròxids i carbonats.

En una Piscina els valors considerats com a ideals per al contingut de metalls en l’aigua són zero.

5. Formació d’Algues i nivell de fosfats:
Les algues són plantes aquàtiques d’estructura cel·lular que creixen per efecte de la llum i de nutrients continguts en l’aigua (en particular Fosfats i compostos Hidrogenats). La seva presència provoca un excessiu consum de Clor i una disminució del pH.
És important que el nivell de fosfats en l’aigua romangui per sota de 0,2 *ppm per evitar l’aparició d’algues.
Les Algues verdes generalment suren en l’aigua de la piscina i creixen molt ràpidament. Freqüentment la seva formació es produeix en sol 24 hores, malgrat els senyals d’avís, com una capa relliscosa sobre les vores de la piscina o un consum anòmal de clor. Ha de prevenir-se la seva formació en una fase primerenca mitjançant la utilització de substàncies Algicides.

ALGICIDA: Compost químic capaç de prevenir i destruir les algues. En èpoques anteriors s’utilitzaven salis de Coure i de Mercuri. Avui s’utilitzen principalment composts a força de substàncies orgàniques, molt menys perilloses per a la salut. En presència d’algues aconsellem l’ús d’un producte algicida que no contingui metalls.
ALGUISTÀTIC: Compost químic que inhibeix la formació d’algues.
Nota: En relació amb la quantitat de producte que s’ha d’utilitzar és fonamental seguir les instruccions indicades en l’envàs del producte, ja que pot variar d’una marca a una altra. Durant el període d’estiu, es recomana utilitzar diferents tipus d’algicides perquè les algues no puguin acostumar-se a un sol producte.

Notes generals:

Nota 1: Per a les piscines públiques han de considerar-se així mateix altres factors per a un bon manteniment de la instal·lació i per obtenir una bona qualitat de l’aigua respectant totes les normes. Recomanem que es posin en contacte amb un especialista dins de la seva àrea.

Nota 2: Recomanem que es verifiquin les normes locals relatives als nivells de gestió de tots els paràmetres suggerits.

Nota 3: Utilitzar els productes indicats per al manteniment de l’aigua.

Nota 4: Tenir un diari en el qual mantenir les mesures actualitzades.

DIAGRAMA DE TAYLOR
Aquest diagrama s’utilitza a tot el món per indicar els valors d’alcalinitat, duresa i pH de l’aigua necessaris per obtenir un aigua equilibrada.
Dins de la zona verda s’obtenen paràmetres altament estables i un aigua no agressiva, adequada per al bany.

L’EQUACIÓ DE *LANGELIER:
L’Equació de *Langelier va ser formulada pel químic Dr. *Wilfred *Langelier, i serveix per calcular el nivell d’equilibri de l’aigua considerant 5 factors. Quan aquests paràmetres es troben en equilibri l’aigua no és ni corrosiva ni *incrustante. La següent equació mostra com es calcula l’índex de saturació:
Índex de saturació = *pH + *Fta + *Ft + *Fca – 12,3
Fta = Factor Alcalinitat total
Ft = Factor Temperatura
Fca = Factor Duresa del Calci

Nota: en l’equació es considera el factor TDS com un valor fix de 12,3 perquè en la major part de les piscines el valor TDS no varia molt i, per tant, per simplificar, es pren sempre com una quantitat fixa.

El pH s’introdueix directament amb el seu valor, mentre que els altres 3 factors s’introdueixen amb els valors extrets de les següents taules:

Segons l’equació de Langelier: el valor ideal hauria de trobar-se entre -0,2 i +0,2.
Quan els valors clau són: inferiors a -0,2 l’aigua és corrosiva. superiors a +0,2 l’aigua és incrustant.